Avui no vull saber res de tot allò que m’envolta.

Estic tipa de tanta hipocresia, de tanta gent que et fa ganyotes simpàtiques, només amb la fosca intenció de treure el màxim de profit mentrestant creix un menyspreu sobre la teva persona.  De vegades es encara pitjor, la veritable raó d’aquesta conducta emmascarada, allò que amaga realment, no és més que la seva qualitat com a esclau de l’enveja.

Realment ningú té culpa d’allò ni tampoc d’altres coses que succeeixen, o que no hem deixat que passin.

Els desitges estan aquí, latents, encara que invisibles per la resta del mon, però els saben que en qualsevol moment, la fotuda llei de l’atracció pot fer la seva entrada triomfal i engegarà tot a la merda, creant una eclosió  de sentiments amagats que emergeixen de sota la pell, impregnant-se tots dos d’un plaer desconcertant per els però que deixa al seu voltant un paisatge desolador.

Però a ells, a aquestes alçades, no els hi importa gaire, res.